El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg Wolfgang Amadeus Mozart. Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li van posar de nom: Johannes Crisostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’anomenaven Wolferl. Tenia una germana de quatre anys mes gran que ell i es deia Maria Anna, però tothom l’anomenava Nannerl.
Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar musica als seus fills de ben petits: van aprendre a llegir musica abans que llegir lletres. Als tres anys, Wolferl ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer de la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia partitures.
El seu pare, Leopold Mozart, va comprar una tartana de cavalls i els va portar d’una ciutat a una altre mostrant el seu art musical, el primer viatge va començar quant Wolfgang tenia 7 anys i mig, i es va acabar quant faltaven dos mesos perquè en fes 11. A dalt de la tartana, Leopold ensenyava a llegir i escriure (a Wolferl i a Nannerl), ensenyava francès, alemany, angles i italià, els ensenyava a sumar i a restar i, naturalment musica. El juny de 1763 tota la família puja a la tartana i surten cap a París, de Salzburg a Munic, Mannheim, Bonn, Colònia, Lieja, Brussel·les i París.
A París va escriure les seves primeres sonates per violi i piano. L’abril del 1764 segueixen el viatge cap a Anglaterra, a Londres on el petit Mozart va compondre sis sonates de piano que va dedicar a la reina. També va interpretar un concert juntament amb un dels fills de Bach que era professor de música de la reina. El juliol de 1765, de tornada cap el continent, a l’Haia la seva germana i ell es van posar molt malalts. En aquella època no hi havia tants medicaments com ara, i Wolferl va estar a punt de morir, però se’n va sortir. A partir de llavors, sempre va tenir una salut delicada. Van viatjar per moltes ciutats : Amsterdam, Brussel·les, Paris, Dijon, Lyon, Ginebra, Berna, Zuric,... i van arribar a Salzburg a finals de 1766. El viatge havia durat tres anys i mig.
Sovint anaven a Viena i l’emperador va encarregar a Mozart (que tenia 12 anys) que composés una missa i una opera (que es titularà La Finta semplice) Als 13 anys el van nomenar Mestre de Concerts de la Cort del Principat de Salzburg i poc desprès va començar el segon llarg viatge. Cap a Itàlia! A Verona es va produir una anècdota curiosa: la gent es pensava que tocava tan bé perquè duia posat un anell màgic. Mozart es va treure aquell anell i va seguir tocant, sorprenent al públic.
A Roma, al 1770, a la Capella Sixtina, va assistir a la interpretació del Miserere del compositor Alegri. Aquesta obra no podia ser copiada ni les seves partitures podien sortir del Vaticà. Però Mozart, un cop va ser al seu domicili, la va transcriure de memòria, sense oblidar ni una nota. A Bolonya va ser nomenat Mestre de l’Acadèmia Filharmònica.
Als 21 anys, quan ja feia temps que tornava a viure a Salzburg, va anar de viatge a París amb la seva mare, passant per Augsburg i Mannheim. Allà va aprendre una nova tècnica orquestral, va descobrir un instrument nou per a ell (el clarinet), i es va enamorar d’una jove cantant que es deia Aloysia Weber.
Leopold, però, li va dir que s’oblides dels amors i marxes cap a Paris. Anna Maria, la seva mare, es va posar malalta l’onze de juny i va morir el tres de juliol a Paris. Trist per la mort de la seva mare, va tornar a Salzburg, on Leopold li havia trobat feina com a organista de la catedral. La feina no era agradable per a Mozart i un dia es va discutir amb el seu suprem, que el va despatxar amb una patada al cul. Desprès Mozart es va instal·lar a la ciutat de Viena. Mentre buscava un pis per a viure, va allotjar-se a casa la Sra. Weber, la mare d’aquella joveneta de qui s’havia enamorat feia anys a Mannheim, però va trigar poc a enamorar-se de la filla petita de la Sra. Weber: Constanze. Amb ella s’hi va casar el dia 4 d’agost de 1782 ( Mozart tenia 26 anys i Constanze, 19). Varen tenir sis fills.
El 1785, va conèixer al compositor més famós de l’època: Franz Joseph Haydn. Es varen fer amics i Mozart i li va dedicar sis quartets de corda. L’any 1786 estrena l’opera titulada Les noces de Figaro, i l’any següent, a Praga, estrena Don Giovanni. Allà va ser nomenat músic de cambra de l’emperador d’Austria.
En una ocasió, un home amb una màscara va anar a casa seva i li va encarregar que escrivís un Rèquiem (missa de difunts). Tot i que no es trobava bé va acceptar l´encàrrec perquè necessitava els diners. Un amic seu va explicar que jugant al billar anava xiulant una melodia que, després va resultar ser el tema principal de la seva coneguda obra La flauta màgica (que va ser estrenada el 1791)
La seva malaltia va anar empitjorant i va morir el 5 de desembre de 1791, quan li faltava poques setmanes per fer 36 anys i poques pàgines per acabar el Rèquiem. Un alumne seu va acabar de compondre l’obra i així la seva dona va poder cobrar-la. Més tard es va saber que l’encàrrec l’havia fet un noble, que volia fer-se passar com el compositor de l’obra.
En total va escriure més de 600 obres.
Per més informació...
