El riu Ebre

L'Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910 km i 83.093 km² de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant un ampli delta de 500 km². El riu Ebre passa per varies comunitats autònomes: la de Cantàbria, Castella i lleó, la Rioja, la comunitat floral de Navarra, Aragó i Catalunya. Neix a Fontibre prop de Reinosa, a la Comunitat Autònoma de Cantàbria, passant per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Ascó, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Els principals massissos muntanyosos que delimiten la seva conca són: els Pirineus al nord, el Sistema Ibèric al sud i els Pics d'Europa al seu naixement. Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus com les dels rius Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre i del vessant N-E de la serralada Ibèrica com les dels rius Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya. Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983. El Delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya. L'Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l'estació freda, d'octubre a març, tot i que a vegades s’allarguen al tram final fins al maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa. Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i al tram final, els canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabdal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que tindrien que arribar a la desembocadura.