Aquest vídeo va ser grabat quant es vent ja no tenia gaire força.

L'any 1853, el president dels Estats Units d'America va demanar el cabdill dels indis, de comprar la seva terra. Aquí hi ha la resposta, on s'expressa clarament, la manera que tenien els indis de pensar... ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· El gran cabdill de Washington ha manat fer-nos saber que ens vol comprar les terres. El gran cabdill ens ha enviat també paraules d’amistat i de bona voluntat. És amable perquè coneixem la poca falta que li fa la nostra amistat. Volem considerar l’oferiment, ja que, si no ho fem, poden venir els homes de pell blanca amb les armes de foc a prendre’ns les terres. Que el gran cabdill de Washington confii en aquestes paraules amb la mateixa certesa que espera el retorn de les estacions. Són immutables com els estels, les meves paraules. Com pot ser comprat o venut el cel, o l’escalfor de la terra? Se’ns fa estranya, aquesta idea. No són pas nostres la frescor de l’aire, ni el llambreig de l’aigua. Com podrien ser comprats? Ho decidirem més endavant. Hauríeu de saber que cada bocí d’aquesta terra és sagrat per al meu poble. Cada brillant fulla de pi, cada ribera sorrenca, les boires enmig de les arbredes, les clarianes i el zum-zum dels insectes, són sagrades experiències i memòries del meu poble. La saba que puja pels arbres porta remembrances de l’home de pell roja. Per això, quan el gran cabdill de Washington fa dir-nos que ens vol comprar les terres, és massa el que demana. Diu que ens reservarà un lloc en el qual nosaltres poguem viure apaciblement. Ell ens farà de pare i nosaltres serem els seus fills. Hem de rumiar el seu oferiment. No es presenta gens fàcil, car les terres són sagrades. L’aigua espurnejant que corre pels rius i rierols no és només aigua, sinó també sang dels nostres avantpassats. Si us venguéssim aquestes terres, caldria que recordéssiu que són sagrades, i hauríeu d’ensenyar als vostres fills que els reflexos misteriosos de les aigües clares dels llacs narren els esdeveniments de la vida del meu poble. El murmuri de l’aigua és la veu del meu pare i de la meva mare. Els rius són els germans nostres, perquè ens alliberen de la set. Els rius arrosseguen els nostres canots i alimenten els nostres fills. Si us venguéssim les terres, caldria que recordéssiu i ensenyéssiu als vostres fills que els rius són germans nostres i també vostres. Hauríeu de tractar els rius amb la mateixa dolçor amb què es tracta un germà. Les vostres ciutats omplen de tristesa els nostres ulls. Potser és així perquè l’home de pell roja és salvatge i no pot entendre les coses. Però, al capdavall, quina mena de vida té l’home si no pot escoltar el solitari crit del siboc o les discussions nocturnes de les granotes a la vora de la bassa? L’aire té un valor inestimable per l’home de pell roja, ja que tots els ésser comparteixen un mateix alè. L’animal, l’arbre, l’home, tots respirem el mateix aire. Però l’home de pell blanca no s’adona de l’aire que respira. Com si fos un home que fa dies que agonitza, no és sensible a les olors. Per això, si us venguéssim les terres, hauríeu de tenir en compte de quina manera estimem l’aire, perquè l’aire és l’esperit que infon la vida i tot ho comparteix. Si decidíssim vendre les terres, hauríeu d’acceptar una altra condició: hauríeu de tractar els animals com a germans. Sóc salvatge i em sembla que ha de ser així... He vist búfals a milers podrint-se abandonats a les praderies. Des del cavall de foc, sense aturar-lo, l’home de pell blanca els disparava. Sóc salvatge i no entenc perquè el cavall de foc val més que un búfal, al qual nosaltres només matem per tal de sobreviure. Què seria dels homes sense els animals? Si tots els animals desapareguessin, l’home també moriria amb gran solitud d’esperit. Perquè tot allò que passa als animals, ben aviat esdevé també a l’home. Totes les coses estan enllaçades. Cal que ensenyeu als vostres fills que la terra que trepitgen és la cendra dels avis. Respectaran la terra si els dieu que és tota plena de la vida dels avantpassats. Cal que els vostres fills sàpiguen, igual que els nostres, que la terra és la mare de tots nosaltres. Que totes les agressions que pateix la terra inevitablement les han de patir els seus fills. Sabem una cosa: la terra no pertany a l’home, és l’home qui pertany a la terra. L’home no ha teixit la xarxa de la vida, només n’és un fil. Està temptant la malaurança si gosa trencar la xarxa. El dolor de la terra esdevé per força dolor pels seus fills. N’estem ben segurs. Tot està enllaçat com la sang d’una mateixa família. No té importància on passarem la resta dels nostres dies, som pocs. Algunes llunes, alguns hiverns i cap dels infants de les grans tribus que vivien sobre la terra sortirà per lamentar-se d’una gent que va tenir l’esperança. Als homes de pell blanca els pot passar també, potser aviat, el mateix. Ni tan sols l’home de pell blanca, el qual parla i passeja amb el seu Déu amistosament, pot defugir el destí comú. Potser és veritat que som germans, ja ho veurem. Sabem una cosa que vosaltres potser descobrireu algun dia: que el nostre Déu és el mateix que el vostre. Potser us penseu que teniu poder per damunt d’Ell i alhora en voleu tenir per sobre de totes les terres. Però això no és possible. El Déu de tots els home es compadeix igualment dels de pell blanca que dels de pell roja. Aquesta terra és ben preuada pel seu creador i malmetre-la seria una greu ofensa. Els homes de pell blanca també sucumbiran, i potser abans que la resta de les tribus. Si continueu embrutant el vostra jaç, una nit us ofegareu en el vostre propi desert. Però veureu la llum quan arribi la darrera hora i comprendreu que Déu us va conduir a aquestes terres i us va permetre el seu domini amb algun propòsit especial. Aquest destí és de veritat un misteri. Nosaltres podríem comprendre alguna cosa si sabéssim què és allò que l’home de pell blanca anhela. Què pensa explicar als seus fills en les llargues nits d’hivern? Quines visions cremen dins dels seus pensaments? Quin futur desitja? Però nosaltres som salvatges. No podem saber els somnis de l’home de pell blanca i per això hem de seguir el nostre propi camí. Si arribéssim a un acord sobre les terres seria per tal d’assegurar la seva conservació. Si us venguéssim les terres, hauríeu d’estimar-les com nosaltres les estimem. Preocupar-vos-en tal com nosaltres ens en preocupem. mantenir-les tal com ara són, amb tota la seva puresa i amb tota la seva força. Conservar-les pels fills i estimar-les tal com Déu tot ho estima, car la terra és preciosa per a Ell. Sí, el vostre Déu és el mateix que el nostre. I ni l’home de pell blanca pot defugir el destí.

Cim d’Àligues és un centre únic en el seu gènere en l’estudi, mostra, cria i vol d’aus rapinyaires.

Paratge del Pi Solitari s/n - Sant Feliu de Codines

Telf: 93.866.26.48

http://www.cimaligues.net/

El Liceu

Creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d'òpera i constitueix un dels símbols de la ciutat. El seu origen està en una Sociedad Dramática de Aficionados, creada el 1837. La necessitat de crear un conservatori de música en una Barcelona en plena expansió econòmica i demogràfica propicià aviat (1838) la seva conversió en Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de SM la Reina Isabel II, que incorporava al conreu del teatre, el del cant i la música a la italiana. L'èxit d'aquesta institució i la voluntat d'un grup de membres de la burgesia barcelonina, dirigit per Joaquim de Gispert i d'Anglí, portaren a la construcció d'un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat. El primer edifici, inaugurat solemnement el 4 d'abril de 1847, va ser bastit segons els plans de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, ajudat per Josep Oriol Mestres. El projecte es finançà a través d'accions mercantils que donaren lloc a la «Societat de Propietaris», que va ser des del 1855 responsable única del Gran Teatre del Liceu . El 1980 el primer govern de la Generalitat de Catalunya, davant el perill de desaparició d'una institució del prestigi cultural internacional del Liceu , creà el Consorci del Gran Teatre del Liceu, que es féu càrrec de la seva gestió i explotació. L'incendi del 31 de gener de 1994 que destruí la sala i l'escenari replantejà de manera radical la mateixa existència del Teatre. Per tal de poder reconstruir i millorar aquest emblemàtic edifici, es va fer necessari un nou enfocament jurídic de cara a la seva titularia pública: es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu i la Societat del Gran Teatre del Liceu féu cessió de la propietat a les administracions públiques. Es realitzà la reconstrucció, i el nou Liceu obrí les portes el 7 d'octubre de 1999.

L’entrada principal del Liceu es troba a les rambles. Després de passar la porta principal, es troba el vestíbul, d’estil renaixentista, amb una gran escala de marbre que es dirigeix al Saló dels Miralls.El saló dels miralls, és un punt de descans i trobada. Es caracteritza per el seu estil, els miralls i la pintura que té. Té una superfície de 354 metres quadrats. Es va salvar de l’incendi que es va produir l’any 1994. S’hi pot accedir durant els descansos de els espectacles.La sala del teatre actual es una replica de la original, que es va cremar el 1994. La sala, té forma de ferradura, i va estar dissenyada l’any 1847 per l’arquitecte Miquel Garcia i Roca. Té un aforament de 2.292 places, repartides en sis pisos. És una de les sales operístiques mes grans del món. L’escenari, és mes gran que la sala on es situa el públic, i quan el vam visitar, hi havia el decorat de l’opera que s’està ensajant. El teló, es un talla focs creat des de l’incendi del 1994. Hi han cinc pisos, mes la platea, que es una extensió de butaques relativament plana (una mica inclinada envers l’escenari). El sostre, s’eleva per sobre el públic uns 30 m. I està decorat per quadres que representen butaques. Té uns òpals, que es poden obrir. Tota la sala principal llueix de color vermell i daurat, ja que els decorats estan banyats en or. El foyer, és una sala polivalent totalment nova, des de la renovació que es va fer després de l’incendi del 1994. Quan vam anar-hi, ens van passar un audiovisual, però a vegades també serveix per fer banquets, celebracions, conferencies, ...

El Liceu

El dilluns, el grup de 1er d'ESO A i B vem anar a visitar el gran teatre del Liceu, a Barcelona. És un dels teatres d'opera mes grans en el qual es pot cantar sense amplificadors. Actualment, està casi comparat amb teatres com els de mes prestigi de Viena. D'aquí a uns dies, publicaré la historia del Liceu, juntament amb imatges i altres informacions interessants. També explicaré el vestibul, la sala dels miralls, la sala gran, el foyer i moltes altres coses.

Lengues del món

En el món hi han mes de 5.ooo llengues diferents, quant en canvi, la capacitat mental màxima d'una persona en apendre i dominar una llengua es minima comparada en el nombre de llengues. Com a màxim, una persona pot apendre 25 llengues. La diferencia de 25 a 5.oo0 és notable. Però a mes, hi han els dialectes de diferents tribus africanes i d'illes isllades.

L'Univers

En aquest article, trobaràs fotos de Galaxies, de l'Univers, etc...

L'Univers

L'Univers... Un lloc sense fi. Els humans nO ens és fàcil entendre que l'Univers nO té fi. Estem a Catalunya, Catalunya està a Espanya, Espanya està a Europa, Europa està a la Terra, la Terra està al Sistema Solar, el Sistema Solar està a la Galaxia "Via Làctia", la Via Làctia està al grup Local, i el grup Local està a l'Uunivers. Per tant, nosaltres formem part de l'Univers, peró som una cosa tan petita, tan insignificant, ...

Frases

Si serveixes a la natura, ella et servirà a tu"

"L'home pertany a la terra, en prové, i la seva existencia està completament vinculada amb totes les manifestacions de la natura"

"Cal viure senzillament per tal de que els altres puguin, senzillament, viure"

"La terra nO és una herencia dels nostres pares, és un préstec dels nostres fills"

Harry Potter i la Perda Filosofal

Aquest enllaç és del trailer de la pel·licula de Harry Potter i la Perda Filosofal, la primera pel·licula que es va grabar. ´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´ ´´´´´´´´´´´ ´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´ ´´´´ ´´´´´´´´´´´´´´ Harry Potter y la piedra filosofal · · · (Per tornar al bloc despres de mirar el video, pitjeu "Endarrere" o "Atras")

Harry Potter

Harry Potter, es avui dia una saga de llibres i pel·licules famosa a tot al món. En aquest escrit, podreu coneixer els protagonistes:

Aquest es en Harry Potter, el protagonista de la saga.

Aquest es en Ron Weasly, el seu millor amic des del primer curs de Hotgwarts, on es coneixen al tren (Hotgwats Express).

Aquesta es la Hermione, la millor amiga d'en Harry. Es molt llesta, ho sap tot.

El para-llamps

El para llamps va ser inventat per Benjamin Franklin, que era un editor. Benjamin Franklin, en traslladar-se un temporada a Londres s'interessà per la diplomàcia i provà de millorar les relacions entre les colònies americanes i Anglaterra. Tot i ser especialment conegut com a redactor de la Declaració d'Independència i la constitució nord-americanes, les qüestions científiques el tenien molt ocupat, especialment l'electricitat. Sobre això rebé fama i reconeixement entre altres erudits de tota Europa. Ell demostrà entre d'altres coses que els llamps són també una forma d'electricitat. Així inventà el parallamps. L'estructura d'un parallamps es composa d'una tija o pal metàl·lic (habitualment de coure) emplaçat en un lloc elevat i connectat a terra per un o més conductors metàl·lics. Els parallamps no atreuen els llamps, com erròniament s'acostuma a pensar, sinó que per l'efecte punta del parallamps sobre el camp elèctric que l'envolta el més probable és que la descàrrega elèctrica vagi cap ell i no cap a una altre lloc. L'efecte punta provoca que el camp elèctric sigui més intens on el conductor presenta un radi de curvatura més petit. De fet, una única punta presenta una efectivitat relativament reduïda.

El radar

El radar, és un sistema per a detectar, mesurar o localitzar objectes com ara avions, cotxes o la pluja. S'envien ràfegues d'ones de ràdio, i es mesura un possible eco, retornat per la presència de l'objecte analitzat. El seu funcionament està en el càlcul del temps de trànsit de l'ona radioelèctrica des de l'antena emissora fins al blanc i la tornada, sabent que la velocitat de propagació és la mateixa que la velocitat de la llum.

El Castor

Mesura prop de un metre i pesa prop de 15 quilos i és molt ràpid nedant per l’aigua. Les orelles les té petites i el cap allargat. Viu als rius d’aigua dolça nets i no contaminats. S’alimenta de fruita, escorça i altres vegetals. A vegades pesca peixos. Construeix grans dics amb troncs. Normalment dorm de dia i de nit treballa. Fa 150 anys, el castor gairebé havia desaparegut d’Europa, per que el caçaven per agafar-ne la pell. Dues dècades ençà, aquest rosegador s’ha introduït en molts cursos d’aigua. La cua del castor és plana i llisa i quan neda la fa servir de timó.

El castell de Gelida

L’antic terme del castell de Gelida comprenia el territori actual dels municipis de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons. Dins d’aquest terme es documenten tres parròquies: la de St. Pere del Castell (any 998), la de Sant Llorenç d`Hortons (any 945), i la de Sant Joan Samora (any 1080). El castell de Gelida ocupa la totalitat d’un turó rocós de la Serra de l’Ordal. Aquest turó, de difícil accés, presenta una diferència de cotes entre els 255 i el 295 metres sobre el nivell del mar. El segle XVI el castell va ser destruït i abandonat, esdevenint pedrera per construir cases de Gelida, o per construir marges de vinya, o fins i tot per aixecar el campanar de la Església de sant Pere el 1796. Anys més tard és va restaurar.

Mozart

El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg Wolfgang Amadeus Mozart. Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li van posar de nom: Johannes Crisostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’anomenaven Wolferl. Tenia una germana de quatre anys mes gran que ell i es deia Maria Anna, però tothom l’anomenava Nannerl. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar musica als seus fills de ben petits: van aprendre a llegir musica abans que llegir lletres. Als tres anys, Wolferl ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer de la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia partitures. El seu pare, Leopold Mozart, va comprar una tartana de cavalls i els va portar d’una ciutat a una altre mostrant el seu art musical, el primer viatge va començar quant Wolfgang tenia 7 anys i mig, i es va acabar quant faltaven dos mesos perquè en fes 11. A dalt de la tartana, Leopold ensenyava a llegir i escriure (a Wolferl i a Nannerl), ensenyava francès, alemany, angles i italià, els ensenyava a sumar i a restar i, naturalment musica. El juny de 1763 tota la família puja a la tartana i surten cap a París, de Salzburg a Munic, Mannheim, Bonn, Colònia, Lieja, Brussel·les i París. A París va escriure les seves primeres sonates per violi i piano. L’abril del 1764 segueixen el viatge cap a Anglaterra, a Londres on el petit Mozart va compondre sis sonates de piano que va dedicar a la reina. També va interpretar un concert juntament amb un dels fills de Bach que era professor de música de la reina. El juliol de 1765, de tornada cap el continent, a l’Haia la seva germana i ell es van posar molt malalts. En aquella època no hi havia tants medicaments com ara, i Wolferl va estar a punt de morir, però se’n va sortir. A partir de llavors, sempre va tenir una salut delicada. Van viatjar per moltes ciutats : Amsterdam, Brussel·les, Paris, Dijon, Lyon, Ginebra, Berna, Zuric,... i van arribar a Salzburg a finals de 1766. El viatge havia durat tres anys i mig. Sovint anaven a Viena i l’emperador va encarregar a Mozart (que tenia 12 anys) que composés una missa i una opera (que es titularà La Finta semplice) Als 13 anys el van nomenar Mestre de Concerts de la Cort del Principat de Salzburg i poc desprès va començar el segon llarg viatge. Cap a Itàlia! A Verona es va produir una anècdota curiosa: la gent es pensava que tocava tan bé perquè duia posat un anell màgic. Mozart es va treure aquell anell i va seguir tocant, sorprenent al públic. A Roma, al 1770, a la Capella Sixtina, va assistir a la interpretació del Miserere del compositor Alegri. Aquesta obra no podia ser copiada ni les seves partitures podien sortir del Vaticà. Però Mozart, un cop va ser al seu domicili, la va transcriure de memòria, sense oblidar ni una nota. A Bolonya va ser nomenat Mestre de l’Acadèmia Filharmònica. Als 21 anys, quan ja feia temps que tornava a viure a Salzburg, va anar de viatge a París amb la seva mare, passant per Augsburg i Mannheim. Allà va aprendre una nova tècnica orquestral, va descobrir un instrument nou per a ell (el clarinet), i es va enamorar d’una jove cantant que es deia Aloysia Weber. Leopold, però, li va dir que s’oblides dels amors i marxes cap a Paris. Anna Maria, la seva mare, es va posar malalta l’onze de juny i va morir el tres de juliol a Paris. Trist per la mort de la seva mare, va tornar a Salzburg, on Leopold li havia trobat feina com a organista de la catedral. La feina no era agradable per a Mozart i un dia es va discutir amb el seu suprem, que el va despatxar amb una patada al cul. Desprès Mozart es va instal·lar a la ciutat de Viena. Mentre buscava un pis per a viure, va allotjar-se a casa la Sra. Weber, la mare d’aquella joveneta de qui s’havia enamorat feia anys a Mannheim, però va trigar poc a enamorar-se de la filla petita de la Sra. Weber: Constanze. Amb ella s’hi va casar el dia 4 d’agost de 1782 ( Mozart tenia 26 anys i Constanze, 19). Varen tenir sis fills. El 1785, va conèixer al compositor més famós de l’època: Franz Joseph Haydn. Es varen fer amics i Mozart i li va dedicar sis quartets de corda. L’any 1786 estrena l’opera titulada Les noces de Figaro, i l’any següent, a Praga, estrena Don Giovanni. Allà va ser nomenat músic de cambra de l’emperador d’Austria. En una ocasió, un home amb una màscara va anar a casa seva i li va encarregar que escrivís un Rèquiem (missa de difunts). Tot i que no es trobava bé va acceptar l´encàrrec perquè necessitava els diners. Un amic seu va explicar que jugant al billar anava xiulant una melodia que, després va resultar ser el tema principal de la seva coneguda obra La flauta màgica (que va ser estrenada el 1791) La seva malaltia va anar empitjorant i va morir el 5 de desembre de 1791, quan li faltava poques setmanes per fer 36 anys i poques pàgines per acabar el Rèquiem. Un alumne seu va acabar de compondre l’obra i així la seva dona va poder cobrar-la. Més tard es va saber que l’encàrrec l’havia fet un noble, que volia fer-se passar com el compositor de l’obra. En total va escriure més de 600 obres.

Per més informació...

Ø http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/mozart/vida.htm

A Gelida... és pot fer una FIRA MEDIEVAL

Duració: Pot durar una setmana o només un dia. Estació de l’any: L’estiu, la tardor o la primavera (l’hivern no, a causa del fred). On es fa: Al castell (més fàcil a la plaça del padró) Què es pot fer ? Primer de tot, és pot organitzar una fira medieval, però NO com la fira de Sta. Llúcia, on hi ha de tot desconsoladament, no, a la fira medieval es poden fer tallers o botigues, però totes amb alguna relació amb l’edat mitjana. Com una parada d’espases, una altre de menjar, com coques o formatges, un taller per nens i nenes petites de pintar una bandera o un escut, ... Que pot durar uns dos o tres dies (o només un). Segon: És pot organitzar un dinar o sopar medieval, on, si es pot i es vol, es poden contractar uns malabaristes. Tercer: És pot fer una desfilada de cavalls, convidant alguna hípica propera a Gelida, que faci un recorregut pel castell... i potser algun tros per el poble. Quart: Un torneig, encara que això és més difícil, on hi hagin uns homes (o dones) vestits de cavallers i facin un torneig. Cinquè: Un concert medieval, amb la musica típica de l’edat mitjana. Sisè: Un torneig del joc de taula més típic de l’edat mitjana: un torneig d’escacs. Setè: Altres coses, com una obra de teatre, ...

El riu Ebre

L'Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910 km i 83.093 km² de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant un ampli delta de 500 km². El riu Ebre passa per varies comunitats autònomes: la de Cantàbria, Castella i lleó, la Rioja, la comunitat floral de Navarra, Aragó i Catalunya. Neix a Fontibre prop de Reinosa, a la Comunitat Autònoma de Cantàbria, passant per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Ascó, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Els principals massissos muntanyosos que delimiten la seva conca són: els Pirineus al nord, el Sistema Ibèric al sud i els Pics d'Europa al seu naixement. Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus com les dels rius Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre i del vessant N-E de la serralada Ibèrica com les dels rius Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya. Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983. El Delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya. L'Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l'estació freda, d'octubre a març, tot i que a vegades s’allarguen al tram final fins al maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa. Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i al tram final, els canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabdal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que tindrien que arribar a la desembocadura.

La canya de bambú

Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que conformen la tribu bambúsia (Bambuseae) de la família de les poàcies. Els bambús constitueixen part de la subfamília de les bambusòidies amb més de 100 gèneres i unes 1500 espècies. N'hi ha d'autòctons a l'Àsia, Amèrica, l'Àfrica i Oceania, podent adaptar-se a nombrosos climes (tropical, mediterrani, continental, alpí). A Europa n'existeixen fòssils però cap espècie endèmica, almenys des de fa 2000 anys. Són plantes molt rústiques i sobretot molt atípiques, han inspirat mitologies i simbologies, extraordinàriament útil, s'han descrit més 1.500 usos i utilitats, molt vàlida en el passat i amb moltes possibilitats en el futur. És una planta que tinc al pati de casa i que és reprodueix continuament sense parar.

Estana

Nevada a l'hivern, verda a l'estiu, ... La petita població d'Estana, es troba situada al Pirineu català, a la comarca de la Cerdanya. És una població molt petita en la qual tot són cases de pedra i teulades de pissarra. És un magnific lloc per anar d'excursió a peu, ja que està situada al costat mateix de la serralada del Cadí. Té una petita esglesia de pedra, on encara és toquen a mà les campanes que ressonen cada dia. A l'hivern sempre (o fins ara sempre) està nevada. A l'estiu hi creix una magnifica i alta herba verda. Al ser tan petita, no hi ha allotjament, peró si que hi ha un bar-restaurant. Si hi aneu, no us podeu perdre l'excursió fins al Prat de Cadí, que és un prat a l'estiu i una extensió de neu a l'hivern. S'hi arriba per una llarga carretera de curves. S'hi poden veure cavalls, vaques, ... Fins i tot petits capgrossos en una bassa de davant l'esglesia, o un peix vermell en una altre bassa.

Carcassone

Carcassone, una ciutat medieval fortificada al sud de França és un magnific lloc on passar un cap de setmana tranquil i envoltat d'altes muralles. Recomano anar-hi. El seu nom prové de una dama que hi vivia, enomenada Dama Carcaras. Abans (cap a l'edat mitjana) feia de frontera amb Catalunya, i per tant era un castell defensiu. De nit, les muralles queden il·luminades, i cal veure-ho, ja que és molt bonic. Hi ha uns dies que és celebra una fira medieval i és molt maco de veure, peró dificil, ja que hi ha molta gent i no es troba lloc per seure, ni dormir, ni per aparcar el cotxe, ... Dins les muralles hi ha un alberg molt ben equipat on us podeu allotjar economicament, us el recomano.

Llibres

Durant un gran periode de temps es important la lectura per tenir una bona expresio escrita, existeixen llibres en els quals nomes començar-los a llegir ja els deixes de banda. Altres, nomes començar quedes enganxat a les pagines i comences a llegir desesperadament per saber el final, aquí pots trobar alguns llibres que poden interessar. ·De 6-9 anys: el super gran llibre dels contes (editorial molino) en el qual es narren histories tipiques de diferents autors ·De 11-15 anys: col·leccio de Harry Potter (editorial empúries) que es vasa en set volums, en el qual es narren les histories del jove bruixot Harry Potter ·De 12-16 anys: col·lecció de la materia oscura que tè tres volums i es vasen en les aventures de la Lyra, una nena d'un mon paral·lel al nostre

Introducció

En aquest bloc podeu trobar informació de diversos temes des de treballs a comentaris, de informacions a fotografies, ...